Storia

Don Simon Lauton del Lip, Otto Weiss e Guido Jori Rocia, pionieri del movimento ladino in Val di Fassa, anno 1976.

Union Autonomista Ladina

35 egn de empegn per la Val de Fascia

L’é passà 35 egn da canche, via per de firé del 1983, l president del Comprenjorie ladin de Fascia, Danilo Dezulian dal Garber, fajea manèr fora travers l boletin del C11 (che aea inom “Comun General de Fascia”) na zedola-sondaje per saer chel che pissèa i fascegn de la politica generala e de defendura de Val de Fascia desche raion de mendranza, domanan se i fossa stac a una che vegne metù sù n moviment politich unitèr di ladins de Fascia.
L’era ruà de retorn entorn mile zedoles, e béleche dutes se dijea a una su la idea de meter sù n moviment politich che mete adum duta la val de Fascia per se autoraprejentèr e portèr inant si besegnes.

Ai prumes de otober del 1983, ence su la basa de l’ejit de chest sondaje, vegn tegnù la pruma radunanza de l’Union Autonomista Ladina (UAL). Chest moviment se met dant soraldut la defendura politica di ladins e ai 15 de november, te la litazions regionèles, Ezio Anesi candidat de l’UAL doventa conseier provinzièl, lità tel Partit Republican, che l’é chel che dajea la maor possibilità de ruèr ite. L’é la pruma outa che tel Consei provinzièl de Trent rua n raprejentant ladin.

Del 1992, te la litazions politiches, l’Union Autonomista Ladina sostegn la candidatura de Ezio Anesi al Senat e con gran desmostrazion de unità i fascegn rua a manèr a Roma l prum Senator ladin de la Republica.
Del 1993 l’é la litazions regionèles e l’Union Autonomista Ladina dezide che l medemo President, sen. Ezio Anesi, se prejente desche raprejentant de Fascia, indipendent te la listes del PATT. Ai 9 de november, demò 12 dis inant la litazion, Ezio Anesi mor, lascian tel moviment ladin de Fascia n gran gran vet. Ai 21 de november passa 1000 fascegn ge dèsc a Anesi la stima “ad memoriam” e l PATT rua a tor te man la redenes del goern trentin.
La UAL mana amò n so raprejentant a Roma del 1996, canche l’avocat Bepe Detomas vegn lità deputat. Del 2001, con lege costituzionèla, Detomas fèsc aproèr l mudament al Statut che ge dèsc zacan a la Val de Fascia n raprejentant de derit tel Consei provinzièl de Trent, concretisan l’obietif che la Val de Fascia chierìa de arjonjer da passa 30 egn.


Alla pagina Statuto, sotto la voce di menu U.A.L., troverete il nuovo Statuto pubblicato a seguito dell' Assemblea Generale del 15 Dicembre 2019, Per vedere il vecchio Statuto utilizza il pulsante qui sotto.